Els mítics Cal Blasi i Fonda Núria de Berga es reconverteixen en un
bar i un restaurant ecològic, macrobiòtic, Km0de Slow Food i vegetarià.
Producte estrella
Verdures, carn i peix a la llenya
Apte per a
tothom
Preu
Menú: 16 euros. Carta: 35 euros
Contacte
Plaça de Viladomat, 17 08600 Berga. 938 22 20 05. Tancat de diumenge a dijous.
A Berga tothom els coneix. Tots dos. En un,
Cal Blasi,
els berguedans hi han passat mitja vida: hi han esmorzat, dinat,
berenat i sopat; han fet un porró de mau-mau per Patum, s’hi han
emborratxat, s’hi han enamorat, hi han arreglat el món i s’hi han fet
grans. Anar-hi amb un bon amic de la ciutat m’ajuda a situar-me, a
entendre el context, a veure-ho a través de la seva mirada. Cal Blasi i
la Fonda Núria de Berga continuen gairebé intactes per fora, però, per
dins, en l’essència, han canviat profundament. Sobretot la Fonda.
En Jordi Gómez és berguedà i va començar a treballar als fogons d’una
altra fonda, la Fonda Catalunya, amb en Toni Massanès, el director
actual de la
Fundació Alícia. Eren els anys setanta i, ja en aquella època, també amb les germanes de l
’Hispània, van
ser pioners a explorar una nova cuina catalana, és a dir, a revisar la
cuina catalana tradicional i a convertir-la, alhora, en una cuina
d’autor, de fusió. Després de treballar en tot tipus d’establiments
d’arreu del país, inclosos la
Hoffman
(Arnani) i el Jou, ara fa dos anys, en Jordi i la seva parella, l’Amor
Pellitero, van quedar-se la propietat del Blasi, i fa deu mesos van
decidir reconvertir la Fonda Núria.
De fet, l’Amor és clau en el procés que els ha portat fins on són
avui. Ella va ser una de les ànimes del moviment macrobiòtic dels anys
setanta a Barcelona. Amb en Josep Maria Vilagrassa va regentar durant
uns quants anys el
Macrobiòtic Zen i actualment és la gerent de l’
Escola Fortman, centre de teràpies naturals situat a Berga (Berguedà) i una referència en alimentació saludable a Catalunya.
La creativitat i innovació d’en Jordi i la tendència vegetariana i
saludable de l’Amor han convertit Cal Blasi i la Fonda Núria en dos
establiments únics que, a més, són una autèntica institució al poble, i
encara fan més original i genuïna la proposta. Imagineu-vos l’escena: de
cop, el bar del poble, aquell ateneu, aquell casal, aquell casinet,
aquella institució municipal, es reconverteix i proposa, a la mateixa
pissarra del menú, plats macrobiòtics, Slow Food i vegetarians.
La Fonda Núria té, des de fa poc, la placa Km 0 de Slow Food i pertany també al
club de Sabors del Berguedà.
El 80% dels productes són ecològics, i en Jordi concentra gran part del
seu esforç a recuperar varietats de la comarca, com ara les patates del
bufet, l’ovella ripollesa o el pèsol negre, que el compra a Cal Puxica
de Gòsol. Slow Food, com ja sabeu, promou la recuperació de varietats
perdudes a través de l’Arca del Gust. La més especial és el
forment o blat d’espelta escairat, que els fa arribar en Pep Bové de
Cal Pauet,
i que té totes les propietats i virtuts d’un cereal integral. El tastem
en forma de paella: un plat únic que no conté ni el sofregit sovint
massa contundent ni la pesadesa d’un gra d’arròs blanc, refinat i buit
de nutrients.
“També estic treballant per tenir un formatge de cabra de Sant Jaume
de Frontanyà, un altre de les Lloses, el pa ecològic és d’espelta i
kamut, el cereal me’l subministra en Pep i el pa l’elabora el forn
d’aquí el costat, Cal Curtichs, forn que també elabora el pa per a la
Rosa Galindo del meravellós
Pla de l’Orri, que ara ja està començant a oferir cuina saludable i macrobiòtica als seus hostes”.
Al Berguedà s’estan movent coses i hi ha uns quants pioners, com en
Pep Bové, que conviden a fer un cop de cap. “Ara volem organitzar, fins i tot,
paquets turístics
perquè la gent vingui a la comarca i faci una visita primer als
productors, vegi com es cultiva, com es recull i després arribin al
restaurant conscients de la procedència, el respecte i cura en els
cultius, la collita, etc. Això ens ajudarà a fomentar que cada cop hi
hagi menys intermediaris.” Així tindreu l’oportunitat, per exemple, de
conèixer les
germanes Casabella d’Olvan, que fan petites filigranes amb nyàmeres i bolets com el xiitake o el cep, i que tastem a l’amanida en forma de galetes.
“Ara mateix he descobert que hi ha un noi d’aquí a prop que fa
calçots! Fins ara no n’he volgut oferir, perquè molts dels calçots que
s’estaven comercialitzant eren transgènics! Però ara sí,perquè sé de
quin camp vénen i són de temporada.”
Llegir o escoltar aquest model de vida és engrescador, però, a la
pràctica, no és fàcil. La cuina ecològica, que cuida els processos, la
qualitat del producte, les coccions, les presentacions…costa que sigui
rendible. Ara bé, “si hi creus i vius amb poc, es pot fer”, em diu
l’Amor, que és qui porta el timó de Cal Blasi, que ofereix una carta tan
i tan variada que et perds: menú macrobiòtic, menú del dia, quatre
plats vegetarians fixos, tapes, entrepans…
“Hi ha famílies que no ens coneixen i que, quan entren i veuen que
fem plats vegetarians i macrobiòtics, em diuen: «Oh! Que bé! Quina
il·lusió trobar aquí opcions per a mi!»”. Tot i això, la gent de Berga
no hi està acostumada, i sovint confon la cuina vegetariana amb una
cuina per fer règim, i hi ha dones que ho demanen pensant que així
s’aprimaran. Però,vaja, benvingut sigui si el menjar sa acaba
tenint sortida.
L’assignatura pendent que té ara la
Fonda Núria
són els vins ecològics, i, a més, el local no està actualitzat i té una
decoració austera i poc moderna. De totes maneres, un cop a taula, les
muntanyes i el Santuari de Queralt us faran sentir en un lloc autèntic
on, ni tan sols als plats, hi ha floritures excessives, sobretot de
cocció: “No m’agrada marejar el menjar. Cuino la matèria primera d’una
manera senzilla i al plat. Faig una cuina honesta”. Per això els calçots
es diuen “Calçots sense feina amb la seva salsa”. I encara que quedeu
molt tips, demaneu la crema catalana amb maduixes, xocolata i neula
artesana.